RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES OBLIDADES

LA PRESÓ DE DONES DE LES CORTS: APROFUNDIM EN LA HISTÒRIA PER REAFIRMAR-NOS EN ELS NOSTRES OBJECTIUS

On ara s’emplaça el centre comercial “El Corte Inglés Diagonal”, l’’any 1886, hi havia un asil per a “joves esgarriades”, sota control religiós. Posteriorment, l’any 1936 va ser confiscat per la Generalitat i va passar a ser un correccional general per a dones. En aquells temps, la presó de dones de Les Corts, era considerada la primera presó de dones amb unes condicions dignes per a les recluses.

Durant el primer període republicà i bèl·lic, a la presó de Dones de Les Corts hi havia, majoritàriament, preses polítiques del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i  dones anarquistes de la CNT que es barrejaven amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Un cos especialitzat de funcionàries tenia cura de la població reclusa.

La vida en aquella presó va iniciar una nova etapa amb el fi de la guerra i l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener de 1939. El nou règim va establir-hi la presó provincial de dones sota la vigilància i administració de diverses ordes religioses femenines. En un primer moment foren les anomenades Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul i més tard les Mercedarias les encarregades d'aquest funció.  

 

De 1939 fins a 1955 va ser la “Prisión Provincial de Mujeres”, i s’hi tancaven aquelles dones que eren considerades perdedores de la guerra (obreres, prostitutes,...). A mitjans de 1939, ja hi havia unes dues mil recluses tancades amb més de quaranta nens i nenes, i prop d’onze dones van acabar sent afusellades al Camp de la Bota.

Aquest “correccional”, estava a càrrec de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que adoctrinaven a les dones per a convertir-les en bones mares i esposes.

L’any 1955 es va acabar tancant el correccional i les 263 preses que hi havia aleshores, junt amb 19 nens i nenes, van ser traslladades a la Presó Model d’homes situada al carrer Entença. Es va iniciar aleshores l’oblit d’un lloc que ha de ser recuperat per a la memòria històrica no només de la ciutat de Barcelona, sinó del barri de Les Corts, per a la importància social, històrica i reivindicativa que comporta.

De les condicions infrahumanes de la presó franquista de les Corts han deixat constància les preses polítiques que ho van viure, com María Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa Hernández, Enriqueta Gallinat, Soledad Real, Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o Ángeles García-Madrid.

La primera “amarga” victòria

Actualment, només una trista placa instal•lada molt recentment a un lateral dels grans magatzems –El Corte Inglés, al carrer Joan Güell, cantonada amb Avda. Diagonal– pretén recordar l’existència de l’antiga presó de Les Corts.

El 26 de novembre de 2009, s’anuncia la descoberta d’una placa en record a la presó de dones de Les Corts dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de la No Violència contra les Dones.

Feia temps que es demanava la instal•lació d’una placa que senyalitzés degudament aquest espai de memòria, tant des d’iniciatives particulars amb recolzaments socials (l’anarcosindicalista Enriqueta Borrás, amb el suport del sindicat CGT, o Llibertat Canela, filla de Francisca Conejero), com des de col•lectius com l’Associació per la Cultura i la Memòria per Catalunya (ACMe), autora de presodelescorts.org.

La notícia va ser  rebuda amb alegria, però que va caure com una galleda d’aigua freda al tenir coneixement del que deia la placa:

"En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre".

El text, obviava qualsevol referència a l’empresonament de caràcter polític així com a la pròpia dictadura franquista, responsable del manteniment de la presó provincial de dones de Barcelona durant més de 16 anys, així com del major índex d’amuntegament de la història amb quasi 10 milers de preses a mitjans de 1939.

La resposta al motiu d’aquest text no va trigar en aparèixer, el text havia consensuat amb el propietari del mur on es va instal•lar la placa –El Corte Inglés– que va preferir “no ferir susceptibilitats” obviant així qualsevol referència a la dictadura de Franco.

Un poderós agent privat va condicionar, així, un exercici de memòria pública institucional des de dalt, que tampoc havia tingut en compte als diversos agents socials susceptibles de participar en la iniciativa.

Hi van haver diverses crítiques per part de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i altres, que van acabar amb la discreta retirada de la iniciativa sense cap tipus d’explicació per art de l’autoritat municipal.

Un any després (l’any 2010), coincidint amb Festa Major del barri de Les Corts, el districte va tornar a posar la mateixa placa per part de la regidora socialista Montserrat Sánchez. El text, segueix sense fer referència a la dictadura franquista, està col•locada a una alçada que en dificulta la lectura, i tampoc fa esment que allà hi havia preses polítiques.

Text placa actual, penjada l’any 2010.:

Presó de dones de les Corts

“En aquest indret hi havia des de l'any 1886, l'Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins el 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses i també els seus fill i filles, que van ser privades de la seva llibertat en aquell centre.

Octubre de 2010

Ajuntament de Barcelona

ENS REPETIM:Volem una nova placa i ho farem denunciant l’ocultació de la memòria història i el foment del consumisme. Perquè poden canviar els barrots pel consum, però la presó és la mateixa!

RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES OBLIDADES

________________________________________________________________________



Dones. Silenciades, amagades, torturades. Dones. Menyspreades, menystenides, infravalorades. Dones. Per analfabetes, improductives, inútils. Dones. 

Consum. Necessitat, producció, capital. Consum. Alienació, repetició, obligació. Consum. L’Illa, Pedralbes Center, El CorteIngles. Consum. 

 I una placa.

“En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre“ I un director. Dimas Rodrigo Gimeno Álvarez. Un director que accepta la paraula llibertat però no el reconeixement de la repressió política. Un director falangista que va decidir per la memòria històrica.

 Dones. Revolucionàries, polititzades, formades. Dones. Intel•lectuals, culturals, radicals. Dones. Activistes, feministes, cooperativistes. Dones empresonades per ser com eren i no pel que havien fet. 

L’any 1936 s’erigia a Les Corts una presó de dones anomenada aleshores Correccional femení on abans hi havia hagut un asil per a “joves esgarriades”. Durant el primer període republicà i bèl•lic, a la presó de Dones de Les Corts hi havia, majoritàriament, preses polítiques del POUM i de la CNT que es barrejaven amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Al 1939, l’espai va esdevenir la Presó Provincial de Dones de Barcelona i va passar a mans de les ordes religioses femenines de les “Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul” i més tard a les “Mercedarias”. 

De les condicions infrahumanes de la presó franquista de les Corts, tancada finalment al 1955, n'han deixat constància les preses polítiques que van tenir la desgràcia de conèixer-la, com María Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa Hernández, Enriqueta Gallinat, Soledad Real, Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o Ángeles García-Madrid.

Uns quants anys després, el centre comercial El Corte Inglés Diagonal construïa els seus ciments capitalistes i consumistes allà on tantes dones van ser silenciades i maltractades per motius polítiques. Construït per oblidar el passat, per acabar amb la història. 

Complicitat institucional per ajudar a passar pàgina. Tota història on es vessa sang injustament provoca vergonya. I allò que provoca vergonya s’ignora, s’amaga i s’obvia. Es tapa. Amb una placa per acontentar als col•lectius d’ex-presos polítics. “En aquest indret, hi havia des de l’any 1886 l’Asil del Bon Consell. Fou destinat el 1936 fins al 1955 a presó de dones. Recordem avui totes les recluses, i també els seus fills i filles, que varen ser privades de la seva llibertat en aquest centre“. 

 Nosaltres diem NO. No volem més dones silenciades, amagades, torturades. No volem més dones menyspreades, menystenides, infravalorades. No volem més dones tractades d’analfabetes, improductives i inútils. Més dones mares per normativa i que el que faci pena siguin les criatures. 

 Volem reivindicar el reconeixement d’un passat per a construir un futur on les dones s’empoderin, revolucionin, radicalitzin i es formin. Volem culturalitzar-nos, polititzar-nos, activar-nos. 

 Volem conèixer i que es conegui el passat del nostre barri. Perquè ell és el que ens dóna la base per decidir com i cap a on avançar. Per aquelles que ja no hi són. Per les nostres àvies. 

La Presó Provincial de Dones de Barcelona situada a Les Corts i el que allà va passar es mereix un reconeixement més digne que el proposat i aprovat per falangistes i districte. 



Iniciem així una campanya de reconeixement, reivindicació i pressió. Volem una nova placa. Una placa contingut de la qual el decideixin les veïnes. Actes, xerrades, cine-fòrum, accions i pressió institucional. Arran Les Corts amb la col•laboració de la CASC, la CUP Les Corts, Ca La Dona, Dones del 36 i Dona i Presó donem el tret de sortida a la campanya: RECUPEREM LA HISTÒRIA DE LES DONES OBLIDADES


Poden canviar els barrots pel consum, però la presó és la mateixa!

El consumisme acabarà amb la memòria històrica!