No debades hem vist com s'intensificava l'ofensiva judicial-auspiciada per l'espanyolista Convivencia Civica Catalana- contra el paper vehiculador del català a les aules del Principat o com el Tribunal Suprem vetava la normativa lingüística de l'Ajuntament de Barcelona que promovia el català com a llengua preferent d'aquesta administració; o com el PP de les Illes, comandat per Ramón Bauzá, ha iniciat un greu atac contra el català: reduint-lo a simple «mèrit» per als funcionaris (i fent-lo, doncs, residual en la funció pública), imposant canvis en la toponímia -rescatant entre d'altres la franquista «Palma de Mallorca»- i amb la proposta de trilingüisme als centres d'ensenyament. Una proposta tristament coneguda també al País Valencià, on sota el malintencionat discurs de la «igualtat» entre català, castellà i anglès s'hi amaga la voluntat d'anorrear tota llengua que no sigui l'espanyol... No és en va tampoc que la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, hagi iniciat la seva particular batalla per fer onejar les estanqueres als ajuntaments del Principat. Ni és casual la dura repressió policial contra els creixents brots de resposta social, que va esclatar amb força en la repressió contra els estudiants de València i contra els qui vam prendre els carrers el 29M durant la vaga general. Aquesta ofensiva de l'Estat s'enfronta amb virulència contra totes i cadascuna de les expressions de la voluntat del nostre poble de viure plenament en la seva llengua, i contra les múltiples demandes d'autodeterminació de tots els aspectes de les nostres vides: autodeterminació nacional, però també dels afers econòmics i socials.
Davant d'això, no podem esperar res de les institucions i els partits que són servils a la raó d'Estat. Què podem esperar del sobiranisme de vol gallinaci de CiU, que ens anuncia que arriba el temps de la
«transició nacional» mentre pacta una dia sí i l'altre també amb el responsable de l'extermini de la llengua i la cultura catalanes fora del Principat? Com ens hem de defensar de les retallades i la pèrdua de drets que ens imposen la dreta i la «pseudo-esquerra» –ultraliberals totes dues– sota la retòrica del «no hi ha alternativa»?
És evident que cal bastir una resposta contundent que parteixi de l'autoorganització popular en defensa de la llengua i la cultura catalanes i en defensa dels nostres drets socials, i cal fer-ho des d'ara. Ja s'hi han aplicat els companys de les Illes, amb massives mostres de suport a la llengua catalana com a eina vertebradora de la societat dels Països Catalans. Ja fressaven el camí els estudiants de València aquest març, amb una protesta que cristal·litzava en la «Intifalla» que omplia com mai de contingut reivindicatiu les Falles de València. Ens ho mostren els qui es decideixen per la insubmissió fiscal a l'Estat, i els qui dia a dia arrenquen, esquincen i cremen les banderes espanyoles que ens obliguen a penjar dels nostres ajuntaments. Aquestes i tantes altres mostres de vitalitat i del nostre poble unit, alegre i combatiu.
No ens queda cap altre camí que el del combat i la desobediència a les injustícies. Per això cal que cremi cada estanquera que hagin obligat a penjar. Per això cada nova retallada, cada nova reforma contra els interessos de la classe treballadora, cada atac a la integritat del català, cada bala de goma i cada detenció han de ser un nou esperó per sortir al carrer, perquè brotin assemblees, moviments i protestes a cada racó dels Països Catalans.
Contra l'ofensiva espanyola: desobediència!
Visca la terra!
Esquerra Independentista del Barcelonès
23 d'abril del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada