Cada 8 de
març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es
congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria
d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs
de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant
l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.
Per si no en teníem prou
amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur
i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere
i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les
polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les
retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens
planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes
des de la transició.
Per una banda, les
polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen
per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en
teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les
desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen
feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores
catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim
interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada
pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia
l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el
PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics
de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva
neoliberal contra els nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat
i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem
majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats
pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per
suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada
laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la.
Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia
augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s'aplica una
moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les
institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de
gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans
des de l'inici del 2012 és esfereïdora.
Però, sens dubte, la
mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir
de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre
espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes
de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa
encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar
únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o
de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es
materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el
97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova
legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos.
La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs,
derogada.
La guerra contra el
Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim
empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del
masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de
Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és
l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les
opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja
n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi
cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres
espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials. Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres
retallades! Plantem cara!
Esquerra Independentista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada