Anàlisi
d'un barri fred, empresarial i universitari
Per tots es sabut que Barcelona és
una ciutat cosmopolita, una ciutat que creix dia a dia barrejant
cultures i formes de vida. Amb la situació dels Jocs Olímpics de
1992 gran part de la ciutat va convertir-se en un món nou: es van
arreglar carrers, es van construir instal·lacions especials i es van
remodelar zones oblidades. La ciutat com es coneixia abans de 1986,
any que es va decidir la localització dels Jocs del 92, canvia
dràsticament i la visió urbanística passa de basar-se en
construccions de petites places i carrers locals a ser una visió
territorial. L’allargament de la Diagonal, la recuperació de les
platges o nous cinturons d’entrada a la ciutat són exemples
d’aquesta resposta urbanística. La capital catalana ha viscut
altres moments similars d’impuls urbanístic: serien el cas de
l’Exposició Universal de 1888, l’Exposició Universal de 1929 o
el Congrés Eucarístic dels primers 50.  |
| Les Corts 1910 |
La Colònia Castells no només acollia treballadors de la
fàbrica i, per tant, no cal associar-la directament amb aquelles
antigues residències comunitàries d’obrers que es construïen al
voltant de indústries situades sobre els rius de les muntanyes
catalanes. L’evident diferència entre les casetes ve donada per la
venta de les últimes parcel·les un cop la vídua del senyor
Castells va quedar-se sense diners; d’elles se’ns presenta una
sensació de societat obrera, autogestionada i popular clara.
Diferenciada de la resta del barri de Les Corts, la Colònia es
considerava un món a part i es va mostrar comunitària, lluitadora i
de tendència anarquista amb una gran quantitat de militants entre
els seus habitants durant la Guerra Civil.
A partir de mitjans de segle i fins
1976 el canvi que les Corts estava vivint es va fer molt més evident
en la fisonomia: neixen la Zona Universitària, el Camp Nou i el
primer cinturó cap a la Ronda. El barri va quedar dividit en zona
residencial de luxe per sobre la Diagonal i en zona de serveis i
oficines amb una gran quantitat d’hotels per sota l’Avinguda. Per
arribar fins aquest punt, el barri, el segon amb els preus més alts
de sòl i habitatge, va patir una massiva construcció acollint dins
seu edificis que representen clarament l’eix econòmic i opulent de
la ciutat: La Caixa, el RACC, immobiliàries... És així, com,
aprovat el Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana al 1976,
Barcelona comença a oblidar i amagar el seu paper popular i rememora
la Barcelona burgesa construint edificis imponents i amagant petites
barriades dedicades a l’antic treballador. Ara, amb el barri
edificat, la Colònia Castells, vista per les constructores era un
punt on, enmig de la bombolla immobiliària, calia construir
ràpidament tot i que l’actuació sobre la Colònia no es va
reprendre fins l’any 1999. Any marcat per ser un dels principis de
la bombolla immobiliària que va atrapar el país i ens va dur cap a
la crisi. És aleshores quan apareixen els antics encarregats de
crear el pla urbanístic per a la Colònia al 1976: Incasòl
(Institut Català del Sòl) junt a Reursa (Remodelacions Urbanes
S.A.) i sota la tutela de l’Ajuntament de Barcelona. Reursa,
nascuda al 2006, neix donada la necessitat, segons Incasòl, de crear
una societat anònima filial per cobrir la quantitat de remodelacions
urbanes existents dins Catalunya. Així doncs, trobant-nos al 1999,
es presenten de nou els plans urbanístics amb les seves fases
orientades al desnonament, desallotjament i en algun cas puntual
reallotjament de moltes famílies. Pensat en un moment de bonança i
amb la bombolla immobiliària latent, el pla, tot i col·laborar en
la destrucció d’una important part històrica de la ciutat, podia
tenir la seva lògica però, ara, donada la situació de crisis en la
que ens trobem, els colons defensen que aquest pla d’expropiació,
recol·locació i enderrocs queda fora de lloc. Com el cas de la
Colònia trobem d'altres al barri de Les Corts: la promesa de la
construcció d'un nou institut públic i l'expropiació de tot de
cases baixes situades al casc antic del barri com ara per exemple el
que envolta la requalificació del Miniestadi, espai que, segons
l'Associació de Veïns i Veïnes de Les Corts, hauria de ser per a
la creació d'equipaments per a la ciutat i no pas carn de canó per
a l'especulació urbanística no són més que mostres de la
degradació del barri popular.
«En astronomia, un forat negre és
una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva
força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és
superior a la velocitat de la llum. El terme "forat negre"
no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del
terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar,
ni tan sols la llum. En urbanisme, un forat
negre és una concentració d'interessos d'altíssima densitat en un
punt determinat de l'espai, tal que la especulació és tant forta
que la velocitat de destrucció de barris populars és superior a la
velocitat de la vida dels seus habitants. Un forat negre s'està
obrint a la Colònia».
Imitant el model de
la Colònia al llarg dels anys i al llarg del districte, destrossant
la vida popular d'aquesta manera, el barri ha aconseguit mantenir
3.694.024m²
d'habitatges. Per mostrar l'alta tendència empresarial de la zona
veiem que en oficines hi ha 616.615m²
de
superfície mentre que el territori destinat al comerç ascendeix
també al voltant del mig milió de metres quadrats. Per altra banda
la superfície destinada a sanitat es queda tan sols en uns
120.000m².
El per
què de l'espai destinat a cada sector potser s'explica pels estudis
sobre els sectors socieconòmics que s'han fet de la població. De
82.340 habitants el 54,5% són nascuts a Barcelona, un 10.7% a la
resta del principat i un 10,7% de l'estat espanyol. També hi ha
censat un 16,4% de la població nascuda a l'estranger. D'aquesta
alta quantitat d'habitants un 35% d'ells té una titulació superior,
és a dir, estudis universitaris o un grau superior. Això pot
explicar perquè el districte de Les Corts no compta amb una alta
ocupació obrera per deixar lloc a una ocupació més empresarial.
En qüestió de zones verdes el barri
està ben envoltat. Trobem per una banda 65.5ha de parcs urbans i
46,7ha de parcs forestals, aquests si, tots situats al barri de
Pedralbes. Jardins com els del Palau de Pedralbes, el parc de
Cervantes i Roserar o els Jardins de la Maternitat donen un pessic
d'aire fresc a la ciutat. Es podria dir que el territori destinat a
equipaments, 214.9ha, és adient per un districte d'aquestes
característiques. No obstant això, el barri concret de les Corts
només compta amb 7.8ha. La distribució dels equipaments per a la
població és desigual i desproporcionada. El districte de Les Corts
és però un dels districtes més ben comunicats de tota la ciutat de
Barcelona, només en xarxa viària disposa de 159ha i compta amb
diverses parades de metro en el seu interior així com d'una gran
varietat de línies d'autobús.
Barri residencial i
de mobilitat per estudis i treball, Les Corts és un barri de
restaurants tancats els caps de setmana i de botigues amb la persiana
baixada. Les funcions del barri determinen l'urbanisme que es promou.
Edificis moderns que no modernistes construeixen al seu interior
empreses internacionals que mouen grans quantitats de diners. Ha de
ser un barri protegit: se l'ha de cuidar en aquest sentit per tal de
seguir promovent les necessitats capitalistes de tot estat
occidental. Potser per aquest motiu el districte alberga entre els
seus límits geogràfics la Comissaria Central dels Mossos
d'Esquadra, una comissaria de la Guàrdia Urbana de grans dimensions i
fins i tot la caserna de la Guàrdia Civil situada a avinguda Madrid i
la mítica i històrica caserna del Bruc situada al barri de
Pedralbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada