“Si Can Vies va a terra, barri en peu de guerra” podia semblar una declaració d’intencions. No és això, és una radiografia del moment. Quan s’utilitza la brutalitat policial per desallotjar un centre social que feia 17 anys que arrelava la gent al seu barri, estem en guerra. Quan es destrossen els vidres de cooperatives i mitjans lliures, estem en guerra. Quan se’ns impedeix la lliure circulació per preservar el mobiliari urbà, estem guerra. Quan se’ns tracta de violents per ser crítics amb el model imperant, estem en guerra. Quan se’ns limita mitjançant lleis repressores fer ús de l’espai públic, estem en guerra. I quan se’ns fa fora dels espais que juntes construïm en contra les seves polítiques, estem en guerra.
No som els col·lectius, les entitats, les assemblees, la unitat popular qui alcem els barris en peu de guerra. Són ells qui incentiven les injustícies i la misèria qui ens condueixen a una situació límit. O un costat o l’altre. No hi ha mitges tintes possibles en la defensa dels centres socials autogestionats.
Perquè un CSA és més que un centre on trobar-se, és una gran família que construeix alternatives al sistema i ho fa des del suport mutu, la solidaritat, l’autosuficiència...
Can Vies, com de tantes, també ha estat casa nostra. Lamentem amb ràbia la pèrdua d’aquest edifici històric que tantes vegades ens ha acollit i que tantes altres ens ha servit per formar-nos, coneixe’ns, aprendre, cohesionar-nos, crear alternatives i espais d’oci no consumistes on poder establir relacions des de la confiança. Ens ha servit per conèixer lluites i aprendre qui som i d’on venim. Per autogestionar-nos, per fer campanya antirepressiva quan demanaven 7 anys de presó a cinc companyes de Les Corts. Can Vies ens ha donat massa i és per això que per molt que els murs caiguin, sabem que el que allà s’ha construït seguirà sempre en peu de guerra. Can Vies no és una plataforma, Can Vies som totes aquelles que la consideràvem casa nostra. Mai podran desallotjar els nostres somnis. I si ahir, les forces opressores es van comportar com ho van fer, és perquè saben que amb els somnis i la ràbia s’arriba lluny. I nosaltres en tenim, i molta. I a més, estem juntes.
#CanViesNoEsToca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada