Tot i l’absolució, no oblidem: PROU REPRESSIÓ CONTRA LA CONSCIÈNCIA SOCIAL
Aquests eren els fets, aquest el nostre comunicat:
Cap repressió ensorrarà la solidaritat
Tapeu-nos la boca: cridarem encara més fort!
Prou repressió contra la consciència social!
La matinada del 29 de març del 2012 despuntava una jornada de vaga general. Al carrer, grups de veïnes contràries a l'estat del capital, que ens aboca dia a dia a la misèria desposseint-nos dels drets més bàsics. Crisi en el sistema educatiu i en la seva forma, crisi a la sanitat i al valor de les nostres vides, crisi davant la impossibilitat de poder disposar d'un habitatge digne. Davant de tanta crisi, de tanta misèria, ens vam preguntar si no era tot una excusa, una conseqüència greu a les maneres de fer d'aquells que tenen el poder executiu a les seves mans. Un poder vinculat a l'econòmic que ens ofega i ens reprimeix. I vam sortir al carrer. Vam sortir al carrer per delatar els culpables d'aquest malestar social, econòmic però també ideològic i de valors.
Durant la jornada, sis persones van ser detingudes al barri de Les Corts, tres de les quals són militants d’Arran, l’organtizació juvenil de l'Esquerra Independentista. S’enfronten a una pena d'entre 5 i 7 anys de presó per sortir al carrer en un dia de vaga general. El Fiscal, l'Ajuntament i el cos dels Mossos d'Esquadra s'han posat d'acord en l'acusació per intentar ensorrar la lluita contra la injustícia, la lluita al carrer i la solidaritat. Ja que, si la solidaritat és la nostra millor arma, la seva és la desmotivació, el dolor i la impunitat que els envolta.
La desproporció de les penes proposades no ens passen per alt i des d’Arran Les Corts les denunciem com un atac directe a la integritat psicològica de les persones represaliades i el seu entorn: assenyales i encausades per defensar un sistema de convivència més just.
La repressió, una acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius discrepants o contraris als règims o sistemes polítics, s'emmarca en una situació d'Estat Policial. Un Estat que sembra la por amb detencions polítiques, sense tenir en compte què ha fet la persona a qui es deté. Els companys del barri de Les Corts es van trobar en aquesta situació: van ser caps de turc, triats de manera aleatòria com molts altres del més d'un centenar de detinguts durant el 29M i ara exposats a fortes penes de presó per la voluntat política d’exercir el càstig i l’escarni públic.
La pàgina web de delacions promoguda pel Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra o l'alt nombre de detencions demostren que el que importa en un estat policial és la quantitat i no la "qualitat". No importava qui es detenia sinó obtenir un número alt, calia demostrar qui mana en aquesta democràcia per tal d'espantar a la població i, intentar així, reduir les mobilitzacions al carrer.
Uns quants mesos després, aquestes companyes represaliades continuen lluitant i podem assegurar que ho continuaran fent. No tenim por i si la repressió és la seva eina, la solidaritat és la nostra arma. I a cada atac, nosaltres respondrem cridant encara més fort prou repressió.
Prou repressió contra la consciència social i prou polítiques dictatorials!
Encausades 29M absolució!
L’Esquerra Independentista així com els moviments socials en general es van fer ressó de la campanya.
Aquí podeu veure una entrevista a una de les encausades: “Si estem unides i anem a la una, som realment invencibles”
I un vídeo de suport que vam gravar per anunciar la campanya i demanar l’absolució de les encausades del 29M a Les Corts:
Així com un que ens van gravar les companyes de la COS:
Per anunciar la concentració a les 10h a la Ciutat de la Justícia el dia del judici, vam reunir-nos a plaça Comes, davant la seu del districte de Les Corts, per realizar la lectura d’un comunicat. Podeu informar-vos més seguint aquest enllaç que també inclou el vídeo de la protesta:
Posteriorment, i després d’un any i tres mesos, va arribar la data del judici. La crónica que vam redactar junt a Alerta Solidària va ser la següent.
I, finalment, la sentència.
“Esta juzgadora desconoce qué apelativo puede darse a la vestimenta descrita, ya que primero habría que aclarar el concepto de “vestimenta antisistema o alternativa” antes indicado, puesto que basta con salir a la vía pública y observar en un mes de marzo cualquiera, cientos de personas con indumentarias idénticas a las descritas.”
Aquí us deixem el vídeo del mateix dia del judici:
Recordar que tot i aquests dos anys, encara hi ha molts judicis pendents sobre la vaga general d’aquell 29 de març del 2012. Des de Les Corts encoratgem a tots aquells que encara lluiten!
El 29M no ens van tocar aïlladament. No respondrem aïlladament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada