Tots a casa per Nadal?

Tots a casa per Nadal? Ja sigui per tradició jueva, cristiana, per la celebració del solstici d'hivern...el fet és que hem heretat la necessitat de reunió amb els éssers estimats en aquestes dates. És quelcom que portem intrínsec. Però, d'on prové aquesta irreprimible voluntat de sentir-se acollit pels propers? Qui s'ha ocupat de perpetuar aquests esdeveniments? Probablement es podria assenyalar a les institucions judeocristianes com a principals propulsores d'aquestes celebracions. Tanmateix és ben sabut que inclús les taules més atees són carregades de menjar i envoltades per forts llaços familiars. És en aquestes escèptiques vetllades on hom pot discernir la realitat. És el sistema qui sustenta aquestes fredes festes, aprofitant-se de la humana necessitat de caliu. El “torna a casa per Nadal”, el permís militar als “herois” que ens “defensen” a terres envaïdes, cinema familiar a totes hores, escenes de joia a cartells... Fins a quin punt s'esforcen per a que realment hi siguem tots? Rascant una mica, i sense massa esforç, salta aquesta fina capa de bondat. No a tots els menjadors es respira el mateix ambient de retrobada que el descrit als espais publicitaris de torrons. La realitat és més crua; Famílies que no tindran res per a posar sobre la taula o sota l'arbre. Perquè el patró ha decidit que aquells pares i mares ja no li eren rentables. Cases on hi falta gent, perquè l'estat les reté per haver lluitat, o el sector financer les ha assassinat. Inclús famílies que no tenen casa on reunir-se, perquè el sistema les ha desnonat. Apreciem on l'Estat ha traçat la línia. Per Nadal només es pot reunir qui pot consumir. Són dates d'estar amb els que estimes, recordar i brindar. Per això us volem demanar que cada cop que alceu la copa per dedicar-li a algú aquell moment, ho feu per tots ells. Per totes les cadires buides, pels que voldrien i no hi poden ser. Per als qui els àpats de Nadal seran passar fam. Per als qui no serà més que una altra llarga lluita contra el fred. Per ells i en contra el consumisme, la precarietat, la imposició cultural, el foment dels rols patriarcals, diem ben clar: el vostre Nadal és misèria! Feliç consum i bona estafa Arran Les Corts