L'ofensiva castellanitzant per part de la clerecia durant els segles XV i XVI, el setge i la implantació del Decret de Nova Planta a mans de Felip V, la invasió franquista i la sistemàtica repressió de la cultura autòctona dels pobles, per, posteriorment, amb la maniobra de la transició; legitimar el règim assegurant així la unió del Regne d'Espanya... És aquesta la història dels Països Catalans? Únicament una part, ja que no existeix derrota sense prèvia resistència. Pel simple fet que no va haver-hi Borbons sense Maulets, franquistes sense Maquis, i així successivament fins als nostres dies. No ha existit ofensiva sense resposta: per a que un poble caigui abans ha d'haver lluitat.
Els nostres arbres genealògics mostren la raó de ser d'aquesta empenta, un seguit de lligams com la llengua que marquen els nostres trets diferenciadors. El poble és qui omple les cases i treballa la terra. El poble és qui defensa el català. Potser aquí, i només pel fet de sentir-se arrelat, en mà de cadascú radica l'esforç a defensar cada pam del territori des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Tanmateix ens veiem abocats a un context de creixent independentisme, una deriva que ha estat capaç d'aglutinar una llarga quota de població repartida al llarg del paradigma polític encetant un camí que ens apropa la realitat d'un Principat amb fronteres pròpies. No obstant això l'EI sap que aquesta llibertat nacional resta totalment coixa si no va de la mà de l'emancipació de les classes populars, les qui, essent el centre del procés, escullen la sobirania total, allunyada en tots els casos de les institucions del sistema.
La classe treballadora viu asfixiada i el camí per tornar a agafar aire passa per la independència, però hem d'entendre que un poble amo del seu destí ho és només quan no està sotmès a l'esclavisme i l'arrogància del capitalisme. Per tant, l'única sortida que ens queda és trencar amb el sistema, acabar amb la banca privada, la que ha posat preu a les nostres vides, frenar la precarització laboral que avança descontroladament i apostar per una educació popular i antipatriarcal, mantenint d'aquesta manera, la mirada sempre fixa cap al socialisme i el feminisme.
Amb les idees més clares que mai i un esforç destinat a la independència per canviar-ho tot,
Feliç diada!
Arran Les Corts
CUP Les Corts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada