Ara fa 20 anys, un 11 d’abril de 1993,
Guillem Agulló, veí de Burjassot i militant de Maulets era assassinat a
Montanejos (Alt Millars) a mans d’un grup de feixistes encapçalats per
Pedro Cuevas. El seu assassinat va comptar amb el beneplàcit dels poders
fàctics de l’Estat qui van intentar criminalitzar la lluita
antifeixista, independentista i revolucionària del País Valencià. El seu
assassinat va trasbalsar a tota una generació de joves que començaven a
organitzar-se a principis dels noranta, a tota una generació que veia
que tornaven temps difícils.
Ja fa 20 anys que no el tenim entre
nosaltres, 20 anys en què la impunitat del seu cas continua, 20 anys en
què els culpables de la seua mort han gaudit de llibertat. Però també fa
20 anys que el tenim present en cada acte, en cada manifestació, en
cada passa a Guillem, 20 anys en què no hem parat de demanar justícia,
20 anys en què hem continuat amb la seua lluita perquè pensem que el
millor homenatge és la victòria. 20 anys en què ressonen al nostre cor
allò de no tingues por, cap agressió sense resposta.
Aquests 20 anys han estat difícils, hem
patit moltes agressions feixistes, hem sofert una dura repressió al
moviment juvenil, independentista i revolucionari, hem patit més
assassinats (en la memòria també tenim present a Carlos Palomino), hem
patit més intents d’acabar amb la nostra llengua, amb la nostra cultura,
amb el nostre poble… però també hem eixit al carrer, per plantar cara
als feixistes, per fer front a la repressió en forma de solidaritat, per
mantenir present la memòria dels que ja no hi són, per defensar la
nostra llengua, la nostra cultura i el nostre poble.
Som moltes les que no vam viure aquells
durs anys, bé perquè no havíem nascut o bé perquè érem massa joves, però
això no significa que no pensem en Guillem, que no el sentim company
nostre, perquè totes som Guillem Agulló, perquè igual que ell totes
nosaltres volem viure en un món millor, volem viure en uns Països
Catalans lliures de feixisme i racisme, lliures de l’opressió espanyola i
francesa, lliures d’aquest sistema malalt anomenat capitalisme, lliures
de l’opressió patriarcal que no ens deixa ser nosaltres mateixes.
Perquè un País sols pot ser lliure si ho és la seua gent.
I es que a Arran ho tenim clar som
hereus d’aquests 20 anys de lluites al carrer, de la lluita de Guillem,
de la lluita dels que ja no hi són. I ens mantenim dempeus per mantindre
la flama viva, per mantindre l’espurna rebel que ells van encendre.
I és Guillem Agulló qui millor representa la nostra lluita, la lluita del poble valencià, dels Països Catalans, i és continuant amb ella fins aconseguir la victòria el millor homenatge que podem fer-li.
I és Guillem Agulló qui millor representa la nostra lluita, la lluita del poble valencià, dels Països Catalans, i és continuant amb ella fins aconseguir la victòria el millor homenatge que podem fer-li.
Perquè 20 anys no ens han fet oblidar-te,
Guillem Agulló, la lluita continua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada