El 8 de març, és el dia en que els
governs i totes les institucions que representen es posen les caretes de
la igualtat i la paritat i ens fan creure que la seva feina ens porta
pel “bon camí”, que amb el seu treball canviarem les coses i avançarem
cap a “la igualtat i la no discriminació de les dones”. Però en realitat
no pretenen més que distreure’ns i enganyar-nos. Ens enganyen amb les
seves falses polítiques de prevenció de la violència de gènere, que
només actuen quan la dona ha patit l’agressió, en el millor dels casos, o
ha acabat assassinada. Ens enganyen amb l’accés igualitari als llocs de
treball, quan les seves retallades fan que moltes dones tinguin que
tornar a la llar. Ens enganyen amb la seva definició de paritat quan són
els primers en mantenir la diferència de sou, condicions i
reconeixement entre una feina feta per un home i una feta per una dona.
Ens enganyen quan parlen de dret a decidir i no són capaces de
pronunciar-se davant la premissa més bàsica d’aquest dret, que és la que
passa per la llibertat individual i el poder decidir cadascuna sobre sí
mateixa i el seu propi cos…
Ens enganyen dia a dia, i això té un
nom. Es diu Patriarcat. Un sistema d’organització social basat en la
coerció d’una part de la població sobre tota la resta; un sistema de
símbols, institucions i relacions basat en la dominació, que el sistema
capitalista ha utilitzat per poder mantenir-se com a sistema hegemònic
sense veure perillar la seva estructura.
Un sistema que ens ha obligat a fer una
divisió sexual del treball, on el treball productiu, aquell que té un
reconeixement econòmic i que sempre s’ha assignat als homes, té un
reconeixement social que no té el treball reproductiu, aquell que
aglutina totes les tasques de cura i treball a la llar, sense cap
reconeixement econòmic, tradicionalment assignat a les dones, i sense el
qual, el treball productiu no podria portar-se a terme.
Però no parlem sols de divisió del
treball. Parlem de retallades. Unes retallades en els serveis socials
que obliguen a les dones a fer aquelles tasques que les institucions
públiques estan deixant de fer per manca de pressupost com és
l’assistència social o mèdica bàsica. Unes retallades que exclouen a les
dones de l’àmbit públic i les obliguen a retornar a la llar. Unes
retallades que impossibiliten la conciliació de la vida laboral amb la
personal. Unes retallades que posen en perill la nostra salut al
privar-nos de la prevenció de malalties que només afecten a les dones,
com és el cas de la citologia per a la prevenció del virus del
papil·loma…I no parlem sols de retallades, parlem també de violència.
Perquè violència no és sols quan una dona es agredida físicament.
Violència són totes les retallades que el govern porta a terme.
Violència és quan el sistema ens diu que tenim que utilitzar la talla 38
per poder vestir bé. Violència és quan se’ns diu en que tenim que
utilitzar el nostre temps, que comprar o que consumir. Violència és quan
ens obliguen a seguir uns patrons de conducta determinats. Violència és
quan un home ens diu que som lliures per decidir operar-nos els pits
per mantenir un cànon de bellesa i no ho som per decidir si volem ser
mares o no. Violència és quan de petites ens donen una cuina de joguina
per distreure’ns…
I davant de tot açò, les institucions
ens han donat un dia de reconeixement… Dia Internacional de la dona
treballadora, així li diuen. I damunt tenim que donar les gràcies.
Gràcies per reconèixer que algunes dones tenen treballs productius,
igual que els seus companys homes…Però el jovent feminista no ens
limitarem a donar les gràcies a la hipocresia de les institucions
masclistes i patriarcals. No donarem les gràcies per “permetre” que
algunes dones desenvolupen feines productives. I menys encara els
donarem les gràcies quan surtin al carrer aquest dia a fer bandera de la
seva hipocresia que no fa més que condemnar-nos a una via d’explotació i
opressió a mans del sistema patriarcal que no fa més que reafirmar-los a
ells en el seu poder hegemònic i ens condemna a nosaltres, les dones
joves, a un futur d’opressió i misèria a mans del capitalisme i el
patriarcat.
Perquè com a Arran tenim clar quin és el
nostre objectiu i per què hem de lluitar. Perquè aquest dia, com cada
dia de l’any, és el dia de les dones. De totes aquelles dones que cada
dia lluitem per poder sortir endavant. De totes aquelles dones que
lluitem pels nostres drets. De totes aquelles dones que tenim clar que
el nostre cos és la nostra decisió. De totes aquelles dones que lluitem
per una educació no sexista. De totes aquelles dones que ens hem atrevit
a transgredir les normes imposades…I lluitarem per la destrucció del
Patriarcat.
Com a joves ho tenim clar, i no deixarem
que el sistema Patriarcal ens dicti com ens hem de comportar, pensar o
actuar, i lluitarem cada dia per reivindicar els nostres drets. Perquè
com a joves sabem que cada dia és 8 de març, i ho demostrarem. Hem pres
la decisió de lluitar pel feminisme, i tenim clar que la revolució o
serà feminista o no serà.
Només lluitant tenim futur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada