Contra l’ofenisva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

Les joves plantem cara!

El 8 de març, és el dia en que els governs i totes les institucions que representen es posen les caretes de la igualtat i la paritat i ens fan creure que la seva feina ens porta pel “bon camí”, que amb el seu treball canviarem les coses i avançarem cap a “la igualtat i la no discriminació de les dones”. Però en realitat no pretenen més que distreure’ns i enganyar-nos. Ens enganyen amb les seves falses polítiques de prevenció de la violència de gènere, que només actuen quan la dona ha patit l’agressió, en el millor dels casos, o ha acabat assassinada. Ens enganyen amb l’accés igualitari als llocs de treball, quan les seves retallades fan que moltes dones tinguin que tornar a la llar. Ens enganyen amb la seva definició de paritat quan són els primers en mantenir la diferència de sou, condicions i reconeixement entre una feina feta per un home i una feta per una dona. Ens enganyen quan parlen de dret a decidir i no són capaces de pronunciar-se davant la premissa més bàsica d’aquest dret, que és la que passa per la llibertat individual i el poder decidir cadascuna sobre sí mateixa i el seu propi cos…

Ens enganyen dia a dia, i això té un nom. Es diu Patriarcat. Un sistema d’organització social basat en la coerció d’una part de la població sobre tota la resta; un sistema de símbols, institucions i relacions basat en la dominació, que el sistema capitalista ha utilitzat per poder mantenir-se com a sistema hegemònic sense veure perillar la seva estructura.

Un sistema que ens ha obligat a fer una divisió sexual del treball, on el treball productiu, aquell que té un reconeixement econòmic i que sempre s’ha assignat als homes, té un reconeixement social que no té el treball reproductiu, aquell que aglutina totes les tasques de cura i treball a la llar, sense cap reconeixement econòmic, tradicionalment assignat a les dones, i sense el qual, el treball productiu no podria portar-se a terme.

Però no parlem sols de divisió del treball. Parlem de retallades. Unes retallades en els serveis socials que obliguen a les dones a fer aquelles tasques que les institucions públiques estan deixant de fer per manca de pressupost com és l’assistència social o mèdica bàsica. Unes retallades que exclouen a les dones de l’àmbit públic i les obliguen a retornar a la llar. Unes retallades que impossibiliten la conciliació de la vida laboral amb la personal. Unes retallades que posen en perill la nostra salut al privar-nos de la prevenció de malalties que només afecten a les dones, com és el cas de la citologia per a la prevenció del virus del papil·loma…I no parlem sols de retallades, parlem també de violència. Perquè violència no és sols quan una dona es agredida físicament. Violència són totes les retallades que el govern porta a terme. Violència és quan el sistema ens diu que tenim que utilitzar la talla 38 per poder vestir bé. Violència és quan se’ns diu en que tenim que utilitzar el nostre temps, que comprar o que consumir. Violència és quan ens obliguen a seguir uns patrons de conducta determinats. Violència és quan un home ens diu que som lliures per decidir operar-nos els pits per mantenir un cànon de bellesa i no ho som per decidir si volem ser mares o no. Violència és quan de petites ens donen una cuina de joguina per distreure’ns…

I davant de tot açò, les institucions ens han donat un dia de reconeixement… Dia Internacional de la dona treballadora, així li diuen. I damunt tenim que donar les gràcies. Gràcies per reconèixer que algunes dones tenen treballs productius, igual que els seus companys homes…Però el jovent feminista no ens limitarem a donar les gràcies a la hipocresia de les institucions masclistes i patriarcals. No donarem les gràcies per “permetre” que algunes dones desenvolupen feines productives. I menys encara els donarem les gràcies quan surtin al carrer aquest dia a fer bandera de la seva hipocresia que no fa més que condemnar-nos a una via d’explotació i opressió a mans del sistema patriarcal que no fa més que reafirmar-los a ells en el seu poder hegemònic i ens condemna a nosaltres, les dones joves, a un futur d’opressió i misèria a mans del capitalisme i el patriarcat.

Perquè com a Arran tenim clar quin és el nostre objectiu i per què hem de lluitar. Perquè aquest dia, com cada dia de l’any, és el dia de les dones. De totes aquelles dones que cada dia lluitem per poder sortir endavant. De totes aquelles dones que lluitem pels nostres drets. De totes aquelles dones que tenim clar que el nostre cos és la nostra decisió. De totes aquelles dones que lluitem per una educació no sexista. De totes aquelles dones que ens hem atrevit a transgredir les normes imposades…I lluitarem per la destrucció del Patriarcat.
Com a joves ho tenim clar, i no deixarem que el sistema Patriarcal ens dicti com ens hem de comportar, pensar o actuar, i lluitarem cada dia per reivindicar els nostres drets. Perquè com a joves sabem que cada dia és 8 de març, i ho demostrarem. Hem pres la decisió de lluitar pel feminisme, i tenim clar que la revolució o serà feminista o no serà.

Només lluitant tenim futur!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada