Valoració d’Arran de les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya

El dia 25 de Novembre, coincidint amb el dia contra les violències de gènere, es van celebrar eleccions autonòmiques anticipades a la CAC. Un cop clarificats els resultats, des d’ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista volem fer les següents valoracions:
Pel que fa al partit majoritari, Convergència i Unió (CiU): Tot hi haver fet un forta campanya basada en una falsa estratègia d’aprofundiment nacional, no només no ha aconseguit l’objectiu al que aspirava, la majoria absoluta, sinó que ha patit un important retrocés electoral respecte als anteriors resultats, perdent 12 escons.

Artur Mas, que cal recordar que lidera un partit que no es declara independentista ni defensa els Països Catalans com a marc territorial, ha aprofitat la gran mobilització del poble català el darrer 11 de Setembre a favor de la independència per tal de fer una forta campanya mediàtica en defensa d’unes suposades i ambigües estructures d’estat i un projecte emancipador subjugat sempre a la Unió Europea i als designis dels bancs, els mercats i la troika. D’aquesta manera, pretenia crear una cortina de fum per amagar el desgast electoral que li preveien les enquestes a l’estiu, provocat per les fortes i violentes retallades que ha aplicat a serveis públics bàsics com l’educació i la sanitat. Aquesta vegada, però, l’intent de la burgesia d’enganyar les classes populars unint-nos sota la mateixa bandera –com els ha funcionat en altres ocasions històriques en èpoques convulses i de crisi- pretenent distreure’ns i fer-nos creure que l’emancipació nacional solucionaria tots els nostres problemes i que en aquests moments era la prioritat, no els ha funcionat. Així, es constata una ferma voluntat dels principatins d’avançar cap a l’emancipació nacional –mostra en són els 125.000 vots de la CUP-AE i la recuperació electoral d’ERC, que assoleix el seu segon millor resultat de la història- però no a fer-ho a qualsevol preu, perdent –CiU- el caràcter de peça imprescindible en el procés alliberador com s’havien –i en havien- volgut vendre. És per això que des d’Arran valorem aquesta davallada electoral de CiU com un toc d’atenció per part de la població a la gestió de govern feta durant aquests dos anys i que ja s’ha afirmat que continuarà amb la quarta onada de retallades contemplada en els pressupostos de 2013. I que malgrat ens vulguin distreure i pretendre amagar les problemàtiques socials sota la bandera del nacionalisme les catalanes no estem disposades a avançar cap a la independència a qualsevol preu ni de la ma de qualsevol que malgrat voler-se erigir com a líder messiànic salvador de les catalanes som conscients que és el màxim responsable del desmantellament i privatització dels serveis públics així com el representant dels interessos dels bancs, els mercats i la Unió Europea a casa nostra.

Arran també vol mostrar la seva profunda preocupació per l’augment de la representació parlamentària del Partit Popular (19) i especialment de Ciutadans (9), partits que representen els interessos de l’espanyolisme a casa nostra. Així esdevenen còmplices i alhora catalitzadors de l’estratègia que l’Estat Espanyol ve duent a terme des de fa 300 anys d’atacar la llengua i cultura catalanes amb la única finalitat d’assimilar-les i extingir-les i així destruir-nos com a poble. Evidència en son les darreres actuacions del PP a les Illes Balears amb la seva intenció de practicar un veritable genocidi cultural per eliminar la llengua catalana de les institucions i vida pública i així minoritzar-la encara més fins a fer-la desaparèixer. Atacs que se situen a l’alçada dels practicats des de fa temps al País Valencià i que persegueixen el clar objectiu d’anar relegant cada vegada més el valencià a l’àmbit privat fins a fer-lo desaparèixer amb accions com la progressiva reducció de les línies en valencià en l’educació així com la clara dominació del castellà com a primera –i molts cops única- llengua emprada per l’administració.

Aquests partits, doncs, no són més que els vassalls de l’espanyolisme als Països Catalans, que encarnant en la seva pròpia pell el més pur anticatalanisme visceral, han aconseguit engrandir el seu forat electoral en aquestes eleccions parlamentaries. Finalment assenyalar que som conscients que tot procés emancipador té implícita una forta polarització d’ambdues fraccions, l’independentista i l’unionista. Aquest fet, sumat al desgast del projecte social-liberal del PSC, feien preveure un creixement de les formacions unionistes en aquestes eleccions que es veurà fàcilment accentuat a mesura que ens acostem cap a l’emancipació –ni que sigui parcial- a través del desplegament i l’activació de totes les eines i mecanismes de l’Estat espanyol per tal d’afiançar per tots els mitjans el territori català sota la seva dominació. És per això, que cal saber analitzar correctament aquest fet i preveure’l per tal de saber-li plantar cara com a jovent organitzat dels Països Catalans.

Finalment, des d’Arran també volem destacar la gran alegria de la nit, felicitant la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres (CUP-AE) per la gran i engrescadora campanya electoral que s’ha materialitzat amb al consecució de 3 escons al Parlament de Catalunya. L’obtenció d’aquests 3 escons representa un pas més en l’estratègia de desplegament de la unitat popular als Països Catalans per tal d’aconseguir la independència total del nostre poble. Tot i això, considerem que el desplegament de la Unitat Popular va molt més enllà de la lògica i representació institucional i institucionalista i passa pel desplegament de la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista arreu del territori, sense oblidar el seu arrelament als carrers i lluites populars dels nostres pobles i ciutats com a eix principal d’acció que ens caracteritza com a moviment polític.

A més a més, Arran vol destacar que a diferència de la resta de partits parlamentaris, la CUP no està subjugada als interessos de cap elit econòmica ni d’una cúpula formada per líders. És un moviment assembleari i totalment horitzontal que representarà una alenada d’aire fresc al Parlament, on a part de portar-hi regeneració democràtica hi aportarà la veu del carrer, la veu dels sense veu, per dir als polítics professionals allò que el poble pensem d’ells i els murs infranquejables del parlament no els deixen escoltar. I estem convençuts que la CUP sabrà fer-ho, perquè serà a dins però continuarà a fora, al carrer, l’espai natural de la política i on hem de retornar-la. Així, nosaltres, el jovent organitzat pels Països Catalans seguim apostant per la Unitat Popular, l’assemblearisme de base i l’autoorganització que representa la CUP, perquè serà la veu de les lluites populars i dels moviments socials al parlament. I perquè, ara com abans, seguirà amb nosaltres a cada desallotjament, a cada manifestació, a cada assemblea i a cada piquet anticapitalista de Vaga General arreu dels Països Catalans fins aconseguir la Independència el socialisme i el feminsime.
Visca la Unitat Popular, visca la Terra!

 

Nota: Des d’Arran volem denunciar el buit mediàtic realitzat per totes les formacions polítiques (amb excepció de la CUP) respecte al dia contra les violències de gènere, que ha estat obviat per totes les formacions en clau electoralista. Així, la complicitat dels partits polítics ha permès dubtoses actuacions per part de la Junta electoral -prohibint la ja habitual manifestació del 25-N a Barcelona- i dels Mossos d’Esquadra –expulsant 5 companyes feministes del col·legi electoral on el President en funcions, Artur Mas, exerceix el seu dret a vot- que des d’Arran trobem totalment desencertades. Així, volem assenyalar el feminisme de postal amb el que es vanaglorien els partits polítics cada 25-N, fent gala de la seva faceta més humana i propera amb finalitats oportunistes ha quedat totalment desemmascarat veient com a han apartat la vista totalment d’una problemàtica en auge a la nostra societat com són les violències de gènere. No han tingut cap problema doncs, en mirar cap a una altra banda, i centrar tota la seva activitat i els seus esforços en el circ de la democràcia, demostrant una vegada més la importància i priorització que donen a la lluita per acabar amb la violència masclista.