Les Corts, un barri estancat en un vot convergent i popular des de la Transició

CiU i PP es mantenen a primera fila mentre puja el vot nacionalista Convergents i populars. Vot estancat i repetitiu en totes les passades eleccions. Estatals, autonòmiques o municipals. CiU primer, PP després. Una diferència força evident de vot. Però sempre amunt de tot. Polítiques neoliberals. Uns de dretes declarats històricament per la unitat de l'estat, els altres de dretes encoberts en defensa de la nacionalitat. Parlem de Les Corts, una zona de costums.

 
El districte de Les Corts compta amb una diversitat clarament explícita. Amb tres barris diferenciats en el seu interior podem entendre que el vot sigui polaritzat. Als extrems, però, tampoc s'hi arriba i veiem a través del seu vot el reflex de la població del districte. El barri de Pedralbes és un barri de classe altament acomodada. Exclusivament residencial, la gent que hi viu voreja el marge de l'opulència, la riquesa i per tant un vot sempre ferm que mai varia.
 

Cal remarcar que el districte de Les Corts en general és un districte residencial, empresarial i universitari. Molta de la gent que hi fa vida realment no dorm, no resideix en aquest. Dins el mateix districte trobem una zona morta a la part oest al llarg de l'Avinguda Diagonal on l'activitat que s'hi desenvolupa és exclusivament universitària i empresarial. Deixant de banda la limitació institucional de districte, la vida de barri cortsenca més tradicional es troba bàsicament a l'antic barri de Les Corts i al barri de la Maternitat-Sant Ramon. Així doncs, l'àrea geogràfica més poblada del districte està delimitada per aquests dos barris que troben les seves fronteres geogràfiques en els següents punts: avinguda Berlín en contacte amb el barri de Sants, avinguda de Josep Tarradellas en contacte amb l'Eixample Esquerre, avinguda Sarrià en contacte amb el barri de Sarrià i el carrer de Riera Blanca en contacte amb l'Hospitalet de Llobregat.

Les Corts és un districte molt gran que abasta des de Riera Blanca, marcant el límit entre Barcelona (Barcelonès) i l'Hospitalet (Baix Llobregat), fins a Avinguda de Josep Tarradellas (que separa Les Corts del districte de l'Eixample). I també des de l'Avinguda Madrid, tocant al barri de Sants, fins més a dalt de la Ronda de Dalt, acollint tot Pedralbes. Tot plegat suma un total de 82.340 habitants al districte. D'aquest percentatge, més de 73.000 persones viuen per sota la Diagonal segons el Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Per parlar dels resultats electorals a l'àmbit, cal fixar-se en més aspectes a part de la fisonomia d'aquest. Per exemple cal parlar de l'edat, l'ocupació, també l'ètnia dels seus habitants... aquestes característiques, com ara també les classes socials, són factors de gran importància a l'hora d'entendre la tria de vot en unes eleccions municipals, autonòmiques o estatals. Si mirem la població de Barcelona per franges d'edat, així com la del districte de Les Corts, observarem que hi ha un envelliment generalitzat de la població. La generació compresa entre els 15 i els 24 anys és minoritària degut a diversos factors socials. Així doncs, la major part de la gent que viu tant al districte de les Corts com als barris de Les Corts o de la Maternitat-Sant Ramon correspon a la franja que agafa des dels 25 fins als 64 anys d'edat segons l'últim Cens de Població. És important entendre aquest predomini de població adulta al barri per tenir la ment oberta al tipus d'elecció de vot. Sovint un factor que s'ha de tenir en compte és el nivell d'immigració. Aquest també ajuda a conèixer la definició de com és la zona o el nivell adquisitiu de la població del barri i per tant la seva realitat social. Al districte hi ha uns nivells d'immigració baixos, tant sols d'un 16.3%, mentre que la població catalana correspon al 65.3% i el percentatge de persones restant s'adiu a persones nascudes a punts de l'estat espanyol.

Totes aquestes dades juntes ens ajuden a entendre el perquè d'una participació del 77,47% a les passades eleccions, set punts més que a les passades, les autonòmiques de l'any 2010.

Amb un 37,87% dels vots, Convergència i Unió va liderar els resultats electorals al districte de Les Corts. Quasi vint punts per darrere, amb un 18.65% trobem al Partit Popular com a segona força. Respecte a les eleccions de 2010, CiU ha perdut vot, fixat en un 44,31% al 2010. Per altra banda, tot i la caiguda de vot de la primera força, el PP tampoc n'ha guanyat molt més: no arriba ni a un punt més. Deixant a part que el vot convergent no és un vot recorrent als populars i aquest no seria pas el motiu, aquesta lleu pujada es pot explicar per l'espectacular augment de simpatitzants de Ciutadans. C's va passar d'ocupar un 4,51% de la resposta del cens electoral del districte de Les Corts a un 9.06% de vots. Es pot sospitar que la pèrdua de vot de CiU s'ha repartit entre altres forces minoritàries per part de desencisats i, amb gran pes, ha decaigut en un vot republicà. En els últims dos anys el vot a ERC a pujat d'un 4,51% a un 9.06%. A més, com a la resta de la ciutat, el PSC ha estat el gran derrotat. Els 12.38 punts del 2010 s'han vist reduïts a un 8.09 en aquestes últimes eleccions. També sorprèn el canvi de rumb dels votants de Solidaritat Catalana per la Independència SI que han baixat d'un 2.80% de vots a tan sols un 0.83%. quelcom més curiós que trobem en la tria de vot dels habitants de Les Corts és el 2,73% de confiança que li han donat a les Candidatures d'Unitat Popular.

En aquest sentit, una participant activa de l'Assemblea de barri de Les Corts nascuda a partir del famós 15M de Plaça Catalunya opina que el vot cortsenc és un vot de dretes però també diu que el resultat "presenta una dreta dividida entre CiU, de ideologia catalanista, i el PP, de ideologia espanyolista". La companya també considera que "la població s'ha decantat per un nacionalisme català de dretes" i mostra preocupació pel fet que això ha significat que Les Corts sigui el segon barri amb més vots a CiU després de Sarrià-Sant Gervasi. Ella es reitera en un vot nacionalista sorprenent-se pels resultats d'ERC que, segons ella, "és un partit més independentista que no pas d'esquerres". D'aquesta manera, "els interessos de classe que tant CiU com PP representen han quedat ocultats per la temàtica nacionalista que tots dos han utilitzat a Catalunya".
 

Tal com diu la companya de l'Assemblea de Barri de Les Corts, l'estratègia de campanya que tots dos partits han dut en aquestes darreres eleccions ha seguit un mateix patró. Tot i aquesta similitud, també en altres eleccions com ara les estatals, Convergència i Unió i el Partit Popular han estat sempre els dos partits més votats. A les passades eleccions al Congrés, CiU va aconseguir un 36, 92% dels vots, una dada molt similar al percentatge tret a les últimes autonòmiques. Per altre banda, a nivell estatal, el Partit Popular guanya un nombre molt més elevat d'adeptes que no pas a les autonòmiques i encara menys a les municipals. Amb un 26.57% de votants, el PP va entrar també com a segona força al Congrés dels Diputats de Madrid. Una dada important a recalcar és el 17.73% dels vots que el PSC aconsegueix a nivell estatal, col·locant-lo així al tercer a la llista de partits, comptant que a les autonòmiques del passat 25 de novembre, almenys al districte de Les Corts, va quedar com a cinquena força.
Les Corts és un barri on poc a poc va construïnt-se un teixit social. L'organització juvenil referent al barri, Arran, nascuda de la unió de CAJEI i MAULETS el passat mes de juny, ha treballat dur en la campanya electoral d'aquestes autonòmiques junt a les CUP. Creuen que cal fer molta pedagogia per a que els cortsencs entenguin que "l'existència d'una classe mitja adaptada al fals estat del benestar no és més que una fal·làcia". D'aquesta manera, a militants d'Arran Les Corts, els hi costa opinar sobre els resultats electorals "tenint en compte la perversió d'aquesta democràcia, que a l'únic que representa és al lladre encorbatat". No obstant això, el fet que CiU i PP treguin junts quasi el 60% dels vots porta a pensar que la gent del barri no pateix les retallades. Com saben que això no és així, diu que, el que ara han de fer, és difondre que "la crisis no és més que un reajust del sistema" i, així, "bastir un espai comú anticapitalista".
 

Per últim cal observar les eleccions municipals per seguir remarcant el vot de dretes i nacionalista de la població del barri de Les Corts. CiU i PP de nou com a primeres forces: uns amb un 37,46%, dada similar a les autonòmiques i a les estatals, i els altres amb un 21,61%, dada compresa entre els resultats als altres dos tipus d'eleccions. La participació a les eleccions municipals per part de la població és força inferior: només un 58,98% dels habitants del districte de Les Corts van votar a les municipals del 2011 sent aquesta dada, tot i inferior a les autonòmiques, una de les més altes de tota Barcelona. Quelcom sorprenent i molt agradable de recordar per aquells independentistes d'esquerres van ser els resultats de les CUP al barri. Amb un 1,42%, les Candidatures d'Unitat Popular van aconseguir el vot de 521 persones en el seu primer intent als comicis municipals. Cal dir la xifra en números reals perquè els resultats de les CUP al districte tant sols un any després durant les eleccions autonòmiques van pujar a un 2.73%, el que representa 1.303 votants. Respecte això, l'Assemblea de Barri, contenta pels militants de les CUP o d'Arran al barri, també vol reclamar la realitat d'una "dissidència independentista d'esquerres que també existeix aquí [a Les Corts] i ha tret un número molt respectable de vots en un barri tant difícil". Observant àmpliament els partits independentistes que es presentaven a aquestes passades eleccions, una altre assemblea present al barri, Les Corts per la Independència, diu que sumen gairebé 25.000 vots. En aquest sentit, un membre de l'assemblea territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, diu que "aquesta suma de vots sorgida de CiU, ERC, CUP i SI, demostra l'interès al barri de dur a terme una consulta sobre la independència i, a més a més, votar que sí". Per altra banda els preocupa que el PP sigui segona força i l'auge de Ciutadans. A partir d'aquestes circumstàncies en Roger afirma que "d'aquí al referèndum o consulta queda molta feina a fer per convèncer els indecisos". D'aquesta manera, estan disposats a "trepitjar carrer tant com calgui".