Contra els atacs al català: insubmissió i independència

Un cop més, als Països Catalans rebem una altra onada d’espanyolisme més ferotge i retrògrad que intenta acabar amb la identitat nacional i cultural del nostre país. Aquest cop, l’agressió ve de part del Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, i pretén marginar el català a les escoles equiparant-lo al nivell de llengües estrangeres com l’anglès i el francès. L’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament permetrà que els estudiants puguin obtenir el títol de Secundària o Batxillerat sense necessitat de saber català i obligarà les administracions autonòmiques a pagar les escoles privades dels alumnes que vulguin estudiar íntegrament en castellà si el sistema públic no ofereix aquesta opció. Així doncs, l’objectiu de la llei és que d’aquí pocs anys tots els alumnes cursin un mínim d’un 50% d’assignatures en castellà i que aquesta xifra vagi a l’alça.

Aquest atac segueix l’estratègia històrica de l’Estat espanyol de marginar el català per provocar-ne la seva eliminació i, per tant, la destrucció dels Països Catalans com a poble. Actualment, al jovent dels Països Catalans ens és impossible viure plenament en la nostra llengua: centres educatius públics on s’imparteixen la majoria d’assignatures en castellà o no respecten la llengua de docència, molts pocs mitjans de comunicació en català, pel·lícules majoritàriament doblades al castellà, impossibilitat de realitzar molts tràmits administratius i judicials en la nostra llengua, percentatge ínfim de productes etiquetats en català, etc. D’aquesta manera, el català es troba en una absoluta situació de marginació institucional arreu del país i la nova llei proposada pel Ministre Wert pretén eliminar-la d’un dels pocs àmbits on encara gaudia d’un cert prestigi.

Al País Valencià, la llei suposa un maquiavèl·lic cop contra la ja de per si molt pobre situació del valencià a les aules, a causa de la sistemàtica penalització de la nostra llengua al sistema educatiu d’aquesta part del nostre país, tot i que cada any hi ha més famílies que demanen escolaritzar els seus fills en català. A més a més, la situació del valencià ja s’havia vist fortament empitjorada amb la recent aprovació del Decret de Plurilingüisme. A les Illes Balears i Pitiüses, el govern de José Ramón Bauzà, l’any passat, ja va fer triar els pares dels alumnes en quina llengua volien escolaritzar els seus infants i ha reduït substancialment les hores en llengua catalana de les aules. Tot i aquesta ofensiva, les escoles i instituts d’arreu de l’illa de Mallorca es rebel·len i encara ara esdevenen enllaçats per la llengua. Al Principat de Catalunya, la llei destrueix la immersió lingüística de les aules, que havia aconseguit que el català fos la llengua de cohesió i vehicular a les escoles i instituts. Els i les joves d’arreu dels territoris del nostre país ocupat per l’estat espanyol observem com a aquest li molesta la nostra llengua i pretén eliminar-nos com a poble tot esborrant la nostra identitat. Tot i això, sabem que lluitant juntes podem plantar-li cara i aconseguir un futur on el català gaudisca del prestigi que li correspon.

Perquè contra la llei Wert, les joves tornarem a prendre els carrers en defensa de la nostra llengua; perquè amb l’Estat espanyol no tenim futur de cap tipus, el jovent ho tenim clar contra els atacs al català:
  

INSUBMISSIÓ i INDEPENDÈNCIA!

CANYA CONTRA ESPANYA, NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR!