
Tot i això, malgrat la força i la virulència de l’administració
francesa, cada cop són més les experiències de resistència i lluita que
sorgeixen al nord del nostre país com les activitats que realitza durant
tot l’any el casal Jaume I de Perpinyà, els milers de persones que cada
any assisteixen a la manifestació de la diada del 7 de Novembre, la
creació de les escoles Bressola amb ensenyament en català, la gravació
del lipdub per la llengua a Perpinyà amb més de 7.000 assistents,
l’existència durant uns anys d’una assemblea de Maulets a la Catalunya
Nord, o d’un nucli del SEPC a la Universitat de Perpinyà entre moltes
d’altres. Aquests exemple de lluita demostren al jovent de la Catalunya
Nord que res està perdut i que amb el treball diari i creant
alternatives reals el nostre moment arribarà. Ja que com deia l’Antoni
Massaguer: per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.
Aquest any, és el primer en què el jovent combatiu dels Països
Catalans ens manifestarem units en la diada de la Catalunya Nord,
després de la confluència entre les organitzacions juvenils Maulets, la
CAJEI i algunes assemblees externes formant l’organització
independentista més gran dels Països Catalans, Arran. Des d’Arran,
entenem la diada de la Catalunya Nord com una diada de reivindicació
nacional però també social ja que ens trobem en un context en què la
nostra sobirania ja no depèn només dels estats ocupants espanyol i
francès sinó de la neoliberal Unió Europea, el Fons Monetari
internacional i les grans empreses transnacionals que estan condemnant,
amb cap tipus d’oposició per part dels governants espanyols i francesos,
el jovent treballador català a unes xifres d’atur cada vegada més
altes, a unes retallades que estan destrossant els pocs drets socials
que teníem i a un present sense esperança.
Aquest 7 de Novembre, els joves catalans tornarem a sortir als
carrers per cridar ben fort que no ens han derrotat, que malgrat els 353
anys d’ocupació francesa, la Catalunya Nord era, és i serà part
inseparable dels Països Catalans. Perquè fins que les comarques ocupades
per França no siguin lliures el nostre alliberament nacional no serà
complet i, fins que, no ens deslliurem del capitalisme i el patriarcat
no serem plenament lliures.
Ni França, ni Espanya ni regionalismes. SOM PAÏSOS CATALANS sense cap renúncia!
Independència. Socialisme i Feminisme.
ARRAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada