No a la contrareforma en la Llei de l’Avortament!

La reforma de l’avortament que planteja Gallardón és una prohibició encoberta.  
El Ministre de Justícia ha donat a conèixer la seva intenció de tornar a la Llei de supòsits de 1985, restingint-la encara més amb l’el·liminació del tercer supòsit: la possibilitat d’avortar per risc físic i psicològic per a la mare.

Mentre que, en campanya electoral, Rajoy parlava de manera ambigua sobre la “necessitat” d’introduir canvis en la darrera reforma de l’avortament del 2010 per tal de no perdre els vots dels no tan integristes i conservadors, una volta Gallardón és nomenat nou Ministre de Justícia, aquest deixa clar que vol acabar amb la llei de terminis del 2010 i retrocedir a un marc legal pitjor encara que el de 1985. La contrareforma elimina, per suposat, evidentment, el dret a decidir de les joves d’entre 16 i 18 anys, que de nou no seran considerades adultes per a decidir sobre el seu propi cos en qüestions d’avortament i estaran subjectes a les decisions i la moral d’altres persones, ja siguen aquestes els pares o els metges. Aquesta lògica xoca frontalment amb la que impulsa la Llei del Menor, que sí atorga suficient responsabilitat com per a respondre davant la Justícia a un o una menor de 16 anys. Però aquesta regressió en matèria d’avortament va molt més enllà: amb els “supòsits” de la llei del 1985 també es farà una revisió, si més no en l’aplicació de la llei, pel que fa al supòsit de danys físics o psicològics per a la mare. Ara s’hauran de justificar aquests danys i contrastar-los amb diferents metges de manera molt estricta, tot amb la intenció d’evitar que les dones “colen l’excusa” dels danys psicològics per poder accedir al seu dret a interrompre l’embaràs. Una mostra més d’aquella rància concepció que encara considera les dones éssers inferiors, sense capacitat per pensar per elles mateixes o de prendre una decisió important.

Però allò cert, més enllà de que agrade més o menys l’avortament a certs sectors integristes cristians de la societat, és que la dona que vol avortar no va a renunciar a eixa oportunitat i tornarà així el fenomen del “turisme avortiu” per a les que puguen permetre’s interrompre el seu embaràs en altres països europeus on l’avortament no estiga penalitzat. Per la seua banda, les dones sense recursos acabaran emprant mètodes clandestins que poden fer perillar la seua salut.

Des de la CAJEI reivindiquem la reparació d’aquest problema tallant-lo d’arrel. Per més que la nova llei de Gallardón siga un retrocés respecte l’avanç relatiu que suposava la llei del 2010 del govern del PSOE, ni aleshores ni en aquests moments deixarem de criticar el legalisme en el que es mou un tema tan seriós com és el dret al propi cos de les dones, que només es podrà exercir dinamitant completament el codi de valors moralistes que imperen a la societat patriarcal. No es tracta d’una llei, ni de la reforma d’aquesta, ni d’establir mesures coercitives per a tal o qual acció com és, en aquest cas La interrupció de l’embaràs: es tracta d’acabar amb les males pràctiques sexuals i amb la moral dominant que s’hi amaga a sota. Cal una autèntica coeducació sexual, la qual cosa va més enllà de repartir, un dia a l’any a les escoltes i instituts (les que ho permeten, és clar), anticonceptius que ni tan sols estan a l’abast de la butxaca de la majoria de les joves. Els riscos en les pràctiques sexuals de les joves, la poca i esbiaixada educació
sexual que aquestes reben, l’enorme repressió que aquestes pateixen per poder tenir sexe de forma lliure i natural són la vertadera raó de l’elevada xifra d’embarassos de dones joves a l’any. Ara se les ha de fer pagar carregant un embaràs “perquè elles se l’han buscat” obviant completament que elles no han buscat cap cosa: simplement s’han trobat de cara amb les conseqüències no desitjades d’una educació sexual i un dret a decidir que se’ls hi ha negat.

Des de la CAJEI apostem per una educació sexual integral i antipatriarcal que trenque amb els rols de dominació que es donen tant a la societat com en la intimitat d’una relació sexual. Una educació que inculque el respecte a tota pràctica o opció sexual i que fugisca de la concepció cristiana del sexe com a tabú, com a quelcom obscur i brut que s’ha d’amagar i que siga motiu de vergonya, repressió legal o social. Una educació que ens faça propietaris i propietàries dels nostres propis cossos.

Ni lleis moralistes, ni Església,ni repressió! Dret al propi cos! Avortament lliure i gratuït!


Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada